|
LLUM A
L'ABISME DEL MÓN
CONCERT
Imatges
de Pere Hormigos
I va arribar el moment de
d'inaugurar l'exposició fotogràfica i presentar les cançons en
directe... La meua veu i tres instruments: guitarra, buzuki i mandolina.
Una mandolina que supose tindrà
darrere una història interessant; ja que és una verdadera
antiguitat. Va ser fabricada per Giusseppe Puglisi a Catània,
Itàlia; i data de 1907-1908. Va arribar a les meues mans des
d'Alemanya fa un parell d'anys i jo mateixa la vaig "mig
restaurar" per poder fer-la sonar mínimament. Però aquell
instrument desllustrat i amb alguns clavills importants...
Esperava el seu moment especial. I de quina manera!!! Ella
guardava inspiració per al projecte a través de la seua fusta
vella i fràgil. No podia ser d'altra manera. I una cançó anònima,
creada al camp d'Auschwitz, que parlava d'una mandolina en un dels seus
versos... Em va encendre la llumeneta.
Cantar és contar, però no obstant
vaig explicar un poc de la vida d'alguns autors de les lletres
originals; així com de les circunstàncies on es van
crear les lletres. La veritat és que la història sempre guarda
secrets i sorpreses. La majoria de les lletres van ser
composades a l'any 1943, ara fa exactament 70 anys.
El projecte compta amb cançons de
tot tipus: cançons de camp, gueto, barracó, treball, amor,
bressol, lluita i sublevació...
La meua guitarra no havia plorat
tant mai. Però ella sap també que, si vol emocionar, deu
emocionar-se abans. I tant mateix, la meua guitarra és el meu
reflexe i viceversa. Per tant, el procés creatiu ha estat sens
dubte un creixement personal emocionant. Un creixement que
m'ajuda a poder oferir les cançons en directe sense que un nuc a
la gola no em deixe cantar.
Amb la guitarra interprete les
cançons de gueto i l'himne dels partisans, tocat i cantat al meu
estil; però respectant al màxim la lletra i context original.
El so característic de la
mandolina fa que puga contar coses dures i tristes, però també
altres més positives i alegres. Tinc que reconéixer que estic
captivada, ja no sols pel so, sinò per la força que transmet
aquest instrument amb més de 100 anys!!!
El buzuki ja s'ha convertit en un
instrument bàsic a tots els meus concerts. Un instrument
versàtil amb el que interprete, entre altres, "Primavera somiada", una cançó
d'amor que va despertar els sospirs del públic.
Sense dubte,
LLUM A L'ABISME DEL MÓN,
necessitava un lloc tan càlid com el MUSEU
MOLÍ D'ARRÒS per a ser interpretat. No serà un concert
que puga ser oferit a llocs freds o distants del públic. Les
cançons de "llum" són per a cantar-les i contar-les en raconets
culturals; amb il·luminació càlida i ments sincronitzades en
l'objectiu de conéixer més coses de l'Holocaust, amb el respecte
i la sensibilitat necessària per endisar-nos en les històries i
La Història.
------------------------------------------------------
- Gràcies a tots i a
totes per l'assistència. A la gent del meu poble, familiars i
amics; que cada cop em recoltzen més. Però també a la gent
d'altres llocs, que no deixa de mostrar-me afecte als meus
concerts.
- Gràcies pels ànims
i la
motivació que m'ha brindat Francesc
Bargall (Regidor de Cultura) perquè, sense la seua
proposta inicial, potser jo no haguera arribat mai a
desenvolupar la idea de LLUM A L'ABISME DEL MÓN.
- Gràcies a
Julián Negredo, un artista ple de
sensibilitat i conciència social. Perquè la seua obra també ha
format part del procés, directa o indirectament.
- Gràcies de nou a
Pere Hormigos per les magnífiques
fotografies del concert i per l'ajuda prestada al mateix. Sempre
tan atent i sempre tan discret.
www.evagomez.com
|
